Valoració de les competències assolides i blog

Aquesta última entrada, suposa un final d’una assignatura i d’un quatrismestre més. Amb aquesta assignatura he dedicat molt de temps per a la reflexió i mirar d’entendre les coses més enfons del que es veu. M’ha agradat molt tenir una assignatura amb aquesta metodologia, ja que és molt important saber reflexionar i mirar des de diversos punts de vista les coses, i sobretot l’educació, i és un aspecte que no se’ns ajuda a treballar. També m’ha agradat el fet de poder observar altres experiències i comparar, i aprendre coses noves.

Crec que un aspecte que he treballar i millorat molt, ha estat l’ús de les tecnologies, ja que en un inici no sabia ni utilitzar un blog i a la fi he acabat fent un documental! A més, les revisions dels blog han estat de molta ajuda, ja que ajuden a encaminar les publicacions que es van fent, i es que en un primer moment una es pot sentir un poc perduda, sobretot si mai s’ha emprat el blog.

Aquest ha estat el meu primer cop que he tingut que cercar les meves competències treballades i crec que és un aspecte per aprendre realment el que un aprèn i ser més conscient d’això. A més, tenir disponible totes les entrades ajuda a observar l’evolució que un ha realitzat des del inici fins el final.

Amb aquesta metodologia he treballat les següents competències:

1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, 1.3.Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació, 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, 3.2.Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències, 4.2.Identifica bones pràctiques, les compara, 4.3.Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació,  5.1.Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora, 5.3.Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques. Crec que mitjançant tot el treball i temps invertit, he pogut reflexionar sobre les pràctiques educatives, observar altres experiències per tal de fer creixa la meva visió i aprendre coses noves, fer les meves pròpies conclusions a partir de fets objectius, reflexionar sobre l’organització d’un centre i els motius per als quals s’organitza així, observar bones pràctiques i justificar-les, reflexionar sobre el per que de les coses, i buscar informació i reflexionar sobre el nostre documental.

Autovaloració del documental

Crec que la idea de que se’ns proposés fer un documental, ens va descol·locar un poc, ja que és una pràctica poc emprada i al principi vàrem estar un poc perdudes. No sabíem per on encaminar el tema, i tampoc sabien que havíem de fer, però poc a poc, vàrem començar a vorer la llum.

Es va proposar reflectir la manera de com s’apliquen les metodologies a l’aula, i el tema va agradar a totes, així que vàrem començar a preparar entrevistes i mirar a qui podíem entrevistar.

Arribar a aquest punts, ens va aliviar molt. Ja teníem un tema, i una organització planificada així que ja domés era hora de realitzar les entrevistes i treballar amb el movie maker per adjuntar-ho tot, i donar-li forma i estructura al nostre documental.

El que volíem plasmar en aquest documental, era la manera amb la qual s’apliquen totes les metodologies als centres, i contractar les diverses maneres de fer i d’entendre l’educació. I crec que és el que hem aconseguit. Malgrat que en tingut dificultats, ja que les entrevistes no sempre surten  com un vol o espera.

Com a grup, hem tingut una bona cohesió i hem sabut entre totes donar un resultat, analitzar el contingut, reflexionar sobre el nostre procés, etc.  Estam totes molt contentes amb el treball que hem fet, i amb la bona coordinació de tot el grup.

Crec que els aprenentatges que he rebut amb aquest documental han estat molts, ja que a més de poder aprendre de l’observació de les educadores, escoltant el que fan, el que pensen, per que fan una determinada cosa d’una determinada manera, etc. hem tingut que posar en pràctica les nostres habilitats per a treballar en equip, respectar les diverses opinions, arribar a un mateix punt entre totes i saber cooperar.

Les competències treballades en aquesta tasca han estat les següents:  1 .1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura. 1.2 Reflexiona i pondera obre elements que porten a una bona actuació profesional,  1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. He triat aquestes competències ja que per començar el documental vàrem buscar recursos, reflexionant sempre en tot moment, les dades obtingudes, fent una conclusions grupal de tot l’aprés. Sabent sempre quin era el nostre objectiu, que volíem aprendre, i com ho faríem.

Aprenentatges sobre els blogs...

Després d’haver realitzat una sèrie de documentals i de projectes de millora, ha estat l’hora de poder-ne visualitzar un parell.

“Bon dia”. Aquest documental tractava sobre l’assemblea que es porta a terme a una determinada escola. Al acabar d’haver aquest documental, la meva impressió ha estat que a la mestra li faltava posar en pràctica més dinamisme, i que no fos tant monòtona aquesta part del dia. A més, molts dels infants deixaven de prestar atenció ja que desconnectaven de l’activitat.

Personalment, penso que a aquestes assemblees, els hi faltava més vida, mes decoració, mes participació, més dinamisme, també és un lloc idoni per treballar les emocions, i per el contrari pot acabar sent una activitat massa rutinària, en el sentit de fer-se mecànicament.

Seguidament, hem vist un altre documental, d’unes companyes nostre d’Eivissa, “La vida en les parets”, i aquest documental m’ha encantat. M’ha agradat el poder veure les diverses visions que un mateix objecte pot arribar a tenir, segons amb els ulleres que el mirem, i gràcies a això, hem pogut escoltar diverses visions i funcions de les parets. Però si ens centrem en el nostre camp, el de l’educació, hem pogut observar de quina manera les parets serveixen per documentar, per deixar constància, per informar, per ensenyar...formant part d’un element més en l’escola, un element que ajuda a reflectir el dia a dia de les escoles i a plasmar tot el procés que es porta a terme en les aules.

El tercer documental que se’ns ha mostrat ha estat “L’art a l’escola infantil”, en ell unes alumnes en pràctiques explicaven que l’escola on estaven tenia poca decoració i volien introduir material reciclat i fer activitats per a que els infants també col·laboressin en la decoració de l’aula. Com el centre només estava decorat amb plàstic i cement, les practicant varen trobar interessant la incorporació d’un material reciclat per a que fos material més proper i natural.

El fet de tenir una escola i unes aules sense vida, en mostra la manera en que moltes de les educadores, mestres acaben desmotivant-se i assumeixen un rol més passiu, on no es dóna mica d’innovació ni d’interès, perjudicant de manera negativa als nens. És positiu que les alumnes de pràctiques aportin vida al centre i intentin canviar aquesta actitud, però el treball fet no ha d’acabar quan les practicant se’n vagin del centre, sinó que les educadores haurien de seguir amb ell, perquè sinó tot aquest treball acaba perdent-se.

També vàrem visualitzar altres documentals al seminari, que tractaven de:

-          Una escola alternativa, que rebutja el sistema educatiu i una educació reglada i estructurada.

-          El treball per projectes que es portava a terme en una escola.

-          Un projecte de millora sobre l’educació musical.

-          Un espai de cartró, on es pretenia decorar les aules amb aquest material.

-          Una millora d’un pati.

Personalment, el fet de treballar d’aquesta manera i participar activament en el muntatge d’un projecte, així com la recerca d’informació, i després poder-ho compartir amb els companys tota la feina feta, m’ha encantat. Crec que és una manera d’aprendre d’una manera més vivencial, que nos pas les classes teòriques plenes de continguts. Aquí, el continguts també es donen, però d’una manera més dinàmica i pràctica.

A més, el fet que la informació sigui objectiva ens ajuda a crear un bon propi criteri i punt de vista. Poder observar aquest documentals, ens  ha ajudat a aprendre sobre temes pràctics, aspectes que es donen al dia a dia en les aules, i que nosaltres en un futur ens trobarem, i que per desgràcia són aspectes oblidat en la carrera, ja que tot es centre més en la part teòrica.

Vegem tots els documentals, he aprés la importància de documentar, de plasmar tot el que es fa i que no quedi només en acció, he escoltat una nova visió quan a l’educació, que rebutja tot procés estructurat i busca una desenvolupament lliure, he aprés de quina manera s’apliquen totes les pedagogies a la pràctica i com fem servir aquests continguts teòrics en el dia a dia, he aprés lo significatiu que són els projectes per als infants ja que són temes que sorgeixen d’ells i això els motiva, he aprés lo important que és mantenir una actitud vital i renovadora, sense estancar-se, volent millorar cada dia i no deixant que la monotonia ens guanyi.....

En definitiva, he aprés aspectes molt significatius d’una manera més pràctica, més vivencial, observant aspectes positius i negatius i poden reflexionar sobre ells mateixos, per anar construint la meva pròpia manera d’entendre l’educació.

Les competències treballades en aquesta entrada han estat les següents: 1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació, 1.4.Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. 5.1.Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora, ja que per una banda he tingut que analitzar i observar altres documentals i experiències, per finalment crear una pròpia opinió i assimilar nous esquemes.

Documentals 0-3

Per començar amb aquesta nova entrada, el primer documental que he decidit buscar a estat sobre la intel·ligència emocional.

Personalment, crec que aquest aspecte té una importància vital, per al desenvolupament i per a la vida, i que avui encara, no és treballa de la manera que requereix. Les emocions són el que configuren el nostre dia a dia, i són les que ens permeten estar feliç en un determinat moment, o per el contrari estar tristos. Tenir un bon control de les emocions, suposa saber-les gestionar, tenir un equilibri intern i el més important, saber posar nom al que sentim i al que ens passa.

Treballar les emocions ja des d’etapes primerenques, tindrà un gran benefici per als nens, ja que poc a poc, han d’aprendre a saber  com es senten i saber-ho expressar d’una bona manera, saber gestionar les seves emocions. Si per exemple, un nen està enrabiat, aquet ha de saber canalitza bé aquest sentiment i no deixar-se endur per la part més passional i començar a pegar a tothom.

Tot aquest aprenentatge de les emocions, ja des de petits, serà beneficiós per a la vida adulta, per això, es important que es treballa en aquestes etapes tan significatives, ja aquest tema i que poc a poc, les escoles comencin a sensibilitzar-se sobre el tema de les emocions.

En aquest documental que he triat, la mestra ens mostra la seva experiència, un projecte sobre les emocions portat a terme, on ens explica les dificultats que ha tingut, les objectius que s’ha establert i la manera com les treballa.

http://www.youtube.com/watch?v=nTYY3mVY8oI

http://www.youtube.com/watch?v=XkyEIdB2_kc

El segon vídeo que he vist, ha estat sobre l’assemblea. El que més m’ha cridat l’atenció ha estat l’ús de una pissarra electrònica per a realitzar-la. Aquest és un aspecte molt positiu i fonamental per a la nostra societat, però que fins ara jo no he observat a ninguna aula.

Amb l’assemblea, els infants interioritzin infinits coneixements, que parteixen d’una activitat diària que els hi ofereix seguretats als infants. És en aquesta part del dia, on els nens comencen a interioritzar el concepte del temps, per exemple, treballant les estacions, els mesos, les setmanes, els dies, el temps, etc...

A més, amb l’assemblea, els infants també comencen a treballar d’una manera indirecta però sobretot significativa, la lectoescriptura, mitjançant el seu nom i els dels companys. Així com el reconeixement de nombres i el seu valor.

Per altre banda, l’assemblea també constitueix una part molt important per a la comunicació verbal, ja que allí, els infants tenen l’oportunitat de explicar pròpies experiències, a més, de desenvolupar una escolta activa, al escoltar el que diuen i conten els demés companys.

Però el que més positiu he trobat ha estat realitzar-la mitjançant l’és de les TIC, ja que és una manera d’introduir als infants dins de la nostra societat.

Aquest ha estat el link visitat:

http://www.youtube.com/watch?v=P0cLeAn1mO0

El darrer vídeo que he triat, ha estat sobre el joc lliure, ja que aquesta és l’activitat espontània i natural dels infants.

A més, mitjançant el joc, els nens es desenvolupen tant cognitivament com físicament. Amb el joc, els nens posen en marxa totes les seves habilitats socials, així com la seva interiorització: han de saber compartir el material, han de respectar el seu torn, es socialitzen, etc. Al mateix cop que configuren nous esquemes al ja existents i treballen la motricitat.

http://www.youtube.com/watch?v=VuauAl8l3IM

Les competències que he treballat en aquesta entrada han set: 1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura, 1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, ja que he tingut que fer una recerca d’informació i a partir d’allí reflexionar sobre el que he vist.

El nostre documental

Possiblement coneixem totes molt be la teoria ecològica, o el conductisme i les seves tècniques de modificació de conducta, o en que consisteix l’aprenentatge autoregulat de Zimmernann, o Piaget i les seves assimilacions i acomodacions, i també haurem sentit parlar de l’aprenentatge vicari, de l’aprenentatge significatiu, de la zona de desenvolupament proper...Totes tenim molt clar aquest conceptes i teories que sustenta la pràctica educativa....Però alguna sap com és el dia a dia dins les aules? De quina manera s’apliquen tots aquests continguts?

( no tenim permís per pujar el vidio)

Penso que en aquest documental he treballat les competències 1.1 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional , 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. i 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. Ja que durant tot aquest procés he anat reflexionant sobre la informació extreta, identificant les bones pràctiques que he trobat i analitzant també  les que no me han semblat tant bones, tot arribant a unes pròpies conclusions que s’han incorporat als meus esquemes

.

Possibilitats educatives d’un documental.

Penso que un documental pot oferir moltes possibilitats educatives, ja que amb ell es pot treballar o ampliar algun tema d’interès, a més pels espectadors, és una manera més dinàmica i amena d’observar i concretat algun aspecte, gaudint del moment.  

L’objectiu d’un documental és sempre formatiu, sempre hi ha i es busca una intencionalitat: donar aspectes a conèixer, ampliar qualsevol tema...Puguen emprar-los com a part d’un projecte d’investigació, però sempre hi ha que oferir-los dins d’un context i un temps coherent, no que es quedi com a un documental aïllat i sense sentit.

Ja que als documental solen parlar especialistes sobre el tema en concret, aquest vocabulari pot fer-se, alguns cops, un poc dificultós per al seu enteniment, això pot suposar ampliar els nostres coneixements i saber emprar paraules un poc més tècniques, però és important saber adequar el documental segons l’edat i formació dels espectadors, sobretot en el cas dels nens.

No obstant, no crec que sigui una eina educativa de la qual sigui convenient abusar, ja que en el dia a dia, hi ha molt s infants que passen massa hores davant de la televisió. Però que el més idoni és emprar-lo a la part final d’un projecte d’investigació, quan ha hagut prèviament tot un procés de recerca i de reflexió per després donar pas a una ampliació i comprovació d’hipòtesis.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, ja que exposo la meva opinió quant als documentals.

Guió del documental

Títol: “La pràctica educativa a Eivissa, de cero a tres anys”

Finalitat i objectius:

-   Crear un medi visual per mostrar les diferents metodologies emprades en diferents escoletes (privades o públiques).

-       Comparar  les metodologies.

-       Possibilitar la reflexió i comparació del tema a classe  a partir del documental.

                      

Número de filmacions: 7 filmacions en total.

-       Una gravació d’una escoleta (Eduka, privada): 2 filmacions de dos entrevistes a dos  educadores ( Ubicació del municipi de Jesús).

-       Una gravació d’una escoleta (Cas Serres, pública):2 filmacions de dos entrevistes a dos educadores (C/Felip Curtoys i Valls, S/N. Barri de Cas Serres).

-       Una gravació d’una educadora que treballa a l’escoleta pública Es Fameliar  (Ubicació municipi Santa Eulària).

-       Gravació d’una pràctica: narració d’un conte (CEIP Cas Serres).

-       Gravació d’una pràctica:  activitat d’experimentació a l’aula. (CEIP Santa Eulària).

Destinataris:

Aquest projecte va dirigit al estudiants d’Educació Infantil  (GEDI), encara que també podria servir per a les famílies, professionals de l’àmbit infantil en general.

            

Justificació:

Partim del nostra interès per  saber com ha evolucionat les metodologies que s’empren en diferents escoletes, tant d’àmbit educatiu públic com privat. Per tal motiu, la nostra tasca ha estat la filmació d’educadores d’ambdues escoles, de manera que comencem a assabentar-nos d’aquestes. Hem triat aquest tema per mostrar, especialment als estudiants que no hagin realitzar pràctiques a les escoletes, com es duu a terme el dia a dia la metodologia en aquestes, és a dir, el transcurs de les activitats diàriament.

Dossier de les bones pràctiques.

En aquesta entrada, les mestres d’aquesta assignatura ens han aportat un llista de pàgines web en les quals es poden observar bones pràctiques. Les que jo he triat han estat les següents:

El treball en equip, em sembla molt important que ja des de ben petits es fomenti el treball cooperatiu, ja que és una manera de que els infants vagin adquirint i interioritzant les normes i conductes socials i sàpiguen adaptar-se a l’ambient.

Però el treball en equip no només fa referència als nens, els mestres i educadors també ho han de fer. Coordinar-se entre ells, ajudar-se els uns als altres i poder coordinar els diversos cicles fomentant així aquest aprenentatge cooperatiu.

De la segona bona pràctica, els mòbils i murals, crec que és molt positiu que els nens puguin estimular els seus sentits mitjançant material natural, per aquesta manera anar coneixent el seu entorn més proper al mateix que van manipulant i experimentant, desenvolupant la seva capacitat cognoscitiva.

Referent a la darrer bona pràctica, el poder beure aigua, crec que és de gran importància que poc a poc els infants vaguin agafant autonomia i poder beure-la per ells mateixos. Trobo bastant negatiu que hagin d’esperar al moment que l’educadora trobi oportú per a poder beure, a més de llevar-los l’oportunitat de poder fer-ho per ells mateixos.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.3.     Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, i la 4.2.            Identifica bones pràctiques, les compara .

He triat aquestes competències ja que per elaborar aquesta entrada he hagut de revisar varies pàgines web i a partir d’allí analitzar-les i triar les millors bones pràctiques semblants per a mi, argumentant el perquè.

Les bones pràctiques. (itinerari B)

http://22023iratxecabrera.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-daula.html#comment-form

Aquesta bona pràctica és d’una companya d’Eivissa que està fent pràctiques a una escoleta. He escollir aquesta bona pràctica perquè el tema m’ha agradat molt: la documentació. A més m’ha agradat molt veure les fotografies per a sustentar la part escrita i poder comprovar la bona documentació que hi ha per totes les parets i poder opinar millor d’ella.

Penso que la bona documentació a l’aula i a l’escola, és un factor molt important, ja que els infants es senten reconeguts, protagonistes del seu procés d’aprenentatge i valorats pel que fan. A més, també permet que els pares prenguin consciència de tot el que es fa de portes cap en dins, i atorguin la importància que aquesta etapa es mereix, aconseguit cada dia estretint els vincles que els uneix.

És important que tota la documentació estigui a la vista dels nens, ja que si ho penjem a una altura més grossa que la seva, tindran més dificultats en poder observar amb més deteniment, per això, hi ha que tenir cura en on penjar les coses.

A més, que tot el que es fa quedi reflectit a les aules, suposa una manera de mantindré aquell aprenentatge i que no quedi oblidat.

http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html#comment-form

Al entrar en aquest blog, enseguida m’ha cridat molt l’atenció el nom de l’entrada: “El racó del moc” i no he pogut passar de llarg aquesta aportació sense llegir-la.

Realment m’ha semblat fascinant com un racó tant senzill pot arribar a ser tan important, i sobretot, com mai l’havia escoltat.

Realment li trobo molta utilitat a aquest racó, i com amb una cosa tan elemental, que és netejar els mocs, els nens van agafant autonomia i prenen consciència sobre ells mateix.

A més he trobat fonamental el que els nens tinguin a la seva disposició un mirall per així observar-se a ells mateixos i sàpiguen vorer ells sol si s’han netejat més.

En definitiva, crec que és un racó que fonamenta l’autonomia dels infants i els fa ser conscients d’ells mateixos.

http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html#comment-form

Aquesta entrada de blog m’ha agradat perquè tracta de la implicació de les famílies en l’escola, partint de que aquest eix és fonamental, observar com s’aprofita per intercanviar cultures encara m’agrada més.

Crec que la diversitat dins de l’aula és una gran font de aprenentatges i poder intercanviar experiències i costums resulta molt motivador per a poder intercanviar aquestes cultures.

A més, l’activitat de fer menjar és una bona eina per a que els infants agafin bons hàbits alimentaris i acostumin el paladar a nous gustos.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.3.     Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, ja que mitjançant la informació extreta dels blogs d’altres companyes, s’ha analitzat la pràctica i exposat la opinió personal, analitzant-la prèviament.

Reflexions extretes del cas de classe

En aquesta classe (21 de març), hem visualitzat un vídeo en el qual hem observat diversos successos que ocorren en la vida d’una persona. La historia començava des del naixement, i en ella podíem diferenciar clarament tres diverses zones:

-          Zona de confort. És la zona que controlem i on potenciem les nostres habilitats i rutines. En ella controlem les situacions i per aquest motiu ens sentim segurs. Per aquest mateix motiu, moltes persones no volen canviar, ja que en aquesta zona estan còmodes i estables.

-          Zona d’aprenentatge. És la zona on un persona s’enriqueix arrel de les interaccions amb persones, amb el món, amb el que observa...En aquesta zona podem desenvolupar-nos de manera benefica.

-          Zona de pànic/ no experiència. És la zona on l’individu, sent por per lo que pugui passar, és a dir, inseguretat cap a lo no conegut. Per aquest motiu, no s’avança cap en davant i la por i l’individu queda bloquejat.

-          Zona màgica. És la zona dels grans reptes, de posar en marxa el que es vol i es sent. Moltes persones poden sentir por i desistir.

En la historia vista, se’ns conta que des del nostre naixement seguim unes normes que se’ns estableixen des de fora. Més tard, hi ha una etapa en la vida que aquesta persona creix i com a resultat, es comença a qüestionar si lo que sempre se l’hi ha imposat és vertaderament el que ell vol, el que a ell li agrada, i on s’haurà d’esforçar per aconseguir el que realment vol. Tots podem aconseguir el que desitgem si estem dispostos a caminar cap a aquella direcció.

Un cop hem acabat de vorer el vídeo, hem posat en comú un cas a classe:

“Hoy es lunes y como es habitual  dentro del horario  a segunda  hora antes del patio, los alumnos /as se dirigen en fila a la segunda planta del CEIP, poeta Villagómez. En esta planta  se encuentra la biblioteca del centro. La tutora del grupo de  Las jirafas cuenta con la ayuda de su compañera Antonia, los niños/as van llegando  y a medida que lo hacen se colocan uno  al lado del otro, sentados encima de una alfombra. Las dos ayudan a los niños/as para que estén cómodos y puedan escuchar y ver las ilustraciones del cuento. La narración de este va trascurriendo poco a poco .Las exclamaciones, preguntas, cambios de tono de voz, expresiones y gestos del cuerpo y  la cara de la tutora hace el deleite  de los niños/as, lo cual se puede observar en sus rostros. La maestra Antonia  está en un extremo de la fila, cuando de repente le llama la atención los comentarios que Jorge. Antonia: ¿por qué el pato  se sube a la bicicleta?  Con voz baja Antonia la hace un gesto con el dedo y le pide silencio. No podemos hablar ahora! le replica Antonia , con enojo .  Jorge mira fijamente   a su compañero   Marcos. Cati la  tutora del grupo de las jirafas cuenta la historia de las aventuras del pato y de repente mete su mano derecha sigilosamente  dentro de un sobre , todos  los alumnos/as escuchan atentamente , es en este momento cuando Cati saca una pequeña bici de color rojo, está hecha de alambre , es tal  el asombro de María  que se le escapa un comentario referente  a la bici: !Un pato puede subirse a esa bici tan pequeña !  Cati le responde  rápidamente: el pato es muy listo y seguro que el sabrá como hacerlo. María no parece convencida y se encoge de hombros. Los patos saben  nadar  y también subirse en una bici le responde Marcos con cara  de asombro. A continuación los niños  dejan de hacerle preguntas a Cati para continuar escuchando la aventura del protagonista y sus amigos. Va pasando el tiempo, los alumnos/as cada vez están menos atentos y comienzan a bostezar algunos, mientras otros siguen atentos las historias de los diferentes personajes del cuento. La tutora percibe que la atención de los niños/as va disminuyendo poco a poco, por lo cual decide agilizar la historia. Trascurrido el tiempo, unos 20 minutos aproximadamente, Cati decide acabar la historia diciendo: colorín, colorado este cuento se ha acabado, ¿os ha gustado? le pregunta a los niños/as. Estos le responden con un si fuerte. Los  niños esperan  sentados a las instrucciones de Antonia para ir poco a poco a la clase de las jirafas. Primero se van  levantando para colocarse uno detrás del otro para a continuación bajar las escaleras despacio, mientras Antonia le va diciendo! Id con cuidado mirad para abajo a los escalones, le repite la tutora una y otra vez, cogeros a la barandilla que esta al lado! , Los alumnos/as escuchan atentamente las instrucciones de Antonia, Así termina la segunda hora de  la clase de las jirafas”.

Les conclusions a les quals hem arribat entre tots han estat les següents:

Antonia: No es produeix un feed-back cap als nens, ella només es concentra en llegir el llibre i no dona peu a interactuar entre tots. Observem una autoprotecció que no permet que els nens agafin autonomia sobre ells mateixos.

Cati: Posseeix diversos recursos motivadors, i interactua amb els nens. A més, va canviant la seva tonalitat de veu al interactuar amb ells, el que afavoreix una major concentració i escolta.

Penso que la competència treballada a aquesta entrada es la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, ja que mitjançant l’observació d’una pràctica s’extreuen els motius del perquè dels fets.

Els temps i l’espai en les escoletes

Al pensar en una escola o escoleta, hem de vorer-les com algo més que no pas un edifici. En aquestes institucions es mantenen diversos tipus de comunicacions: entre mestres, entre alumnes, entre pares, etc. establint uns vincles molts importants per els infants, a més de trobar-se tot organitzar baix un espai i un temps.

L’espai i el temps han d’afavorir  un clima positiu a l’aula, havent un bona convivència entre infants i docents i un ambient que afavoreixi l’aprenentatge i sempre es tinguin en compte les necessitats dels infants.

Una bona estructuració del temps i de l’espai afavorirà que es creïn vincles de qualitat i a que els infants interioritzin poc a poc l’estructuració temporal i espacial.

Serà important que tot el material estigui a l’abast dels nens i ells mateixos puguin agafar el que vulguin o necessitin en un determinat moment i que quan hagin acabat ho guardin. De manera que si tenen set, puguin agafar per ells mateixos l’aigua i després deixar-la al seu lloc, afavorint la seva autonomia.

Els espais hauran d’estar ben definits. Per exemple, si l’aula està separada per racons, el racó de matemàtiques serà exclusivament per això. Sempre organitzarem l’espai dins de les possibilitats que hi hagi en el nostre centre. A més ho farem actuant segon les necessitats dels nens, adequant el millor possible l’espai i la temporització per a ells, aconseguint també l’adquisició d’unes rutines i uns hàbits.

Es important i necessari que els docents vulguin millorar sempre la realitat que els envolta a les aules. Els docents són els responsables de com sigui aquesta organització del temps i dels espai, i contar amb un bon equip que es donin suport els uns als altres sempre és molt avantatjós.

Un bon clima a l’aula afavorirà uns vincles afectius segurs, però per això haurem de tenir en compte que els infants no es sentin pressionats per el temps, que tinguin a mà tot el material que vulguin, observar que es donin relacions de qualitat i si no es això mirar de millorar aquest aspecte...

A més a més, hem de tenir clar, que tot moment i tot espai en un centre es educatiu, des de les aules, les cuines, el pati, el bany, tot. Es tracta de saber aprofitar-ho al màxim tenen una bona organització i oferint un gran ventall de possibilitats als infants per així tenir un millor desenvolupament.

Finalment, la temporització en aquesta etapa sempre ha de ser flexible (respectant sempre les rutines) per així adaptar-nos al ritme dels infants. Però sempre amb un mateix ordre, per a que així els nens interioritzin mentalment l’estructura del dia.

Penso que les competències que he treballat mitjançant aquesta entrada són la 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.4.     Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica i la 3.2.           Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

He triat aquestes competències ja que he reflexionat sobre el que jo penso sobre el temps i l’espai i com haurien de ser i fent conclusions sobre aquests factors.