El nostre documental

Possiblement coneixem totes molt be la teoria ecològica, o el conductisme i les seves tècniques de modificació de conducta, o en que consisteix l’aprenentatge autoregulat de Zimmernann, o Piaget i les seves assimilacions i acomodacions, i també haurem sentit parlar de l’aprenentatge vicari, de l’aprenentatge significatiu, de la zona de desenvolupament proper...Totes tenim molt clar aquest conceptes i teories que sustenta la pràctica educativa....Però alguna sap com és el dia a dia dins les aules? De quina manera s’apliquen tots aquests continguts?

( no tenim permís per pujar el vidio)

Penso que en aquest documental he treballat les competències 1.1 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional , 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. i 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. Ja que durant tot aquest procés he anat reflexionant sobre la informació extreta, identificant les bones pràctiques que he trobat i analitzant també  les que no me han semblat tant bones, tot arribant a unes pròpies conclusions que s’han incorporat als meus esquemes

.

Possibilitats educatives d’un documental.

Penso que un documental pot oferir moltes possibilitats educatives, ja que amb ell es pot treballar o ampliar algun tema d’interès, a més pels espectadors, és una manera més dinàmica i amena d’observar i concretat algun aspecte, gaudint del moment.  

L’objectiu d’un documental és sempre formatiu, sempre hi ha i es busca una intencionalitat: donar aspectes a conèixer, ampliar qualsevol tema...Puguen emprar-los com a part d’un projecte d’investigació, però sempre hi ha que oferir-los dins d’un context i un temps coherent, no que es quedi com a un documental aïllat i sense sentit.

Ja que als documental solen parlar especialistes sobre el tema en concret, aquest vocabulari pot fer-se, alguns cops, un poc dificultós per al seu enteniment, això pot suposar ampliar els nostres coneixements i saber emprar paraules un poc més tècniques, però és important saber adequar el documental segons l’edat i formació dels espectadors, sobretot en el cas dels nens.

No obstant, no crec que sigui una eina educativa de la qual sigui convenient abusar, ja que en el dia a dia, hi ha molt s infants que passen massa hores davant de la televisió. Però que el més idoni és emprar-lo a la part final d’un projecte d’investigació, quan ha hagut prèviament tot un procés de recerca i de reflexió per després donar pas a una ampliació i comprovació d’hipòtesis.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, ja que exposo la meva opinió quant als documentals.

Guió del documental

Títol: “La pràctica educativa a Eivissa, de cero a tres anys”

Finalitat i objectius:

-   Crear un medi visual per mostrar les diferents metodologies emprades en diferents escoletes (privades o públiques).

-       Comparar  les metodologies.

-       Possibilitar la reflexió i comparació del tema a classe  a partir del documental.

                      

Número de filmacions: 7 filmacions en total.

-       Una gravació d’una escoleta (Eduka, privada): 2 filmacions de dos entrevistes a dos  educadores ( Ubicació del municipi de Jesús).

-       Una gravació d’una escoleta (Cas Serres, pública):2 filmacions de dos entrevistes a dos educadores (C/Felip Curtoys i Valls, S/N. Barri de Cas Serres).

-       Una gravació d’una educadora que treballa a l’escoleta pública Es Fameliar  (Ubicació municipi Santa Eulària).

-       Gravació d’una pràctica: narració d’un conte (CEIP Cas Serres).

-       Gravació d’una pràctica:  activitat d’experimentació a l’aula. (CEIP Santa Eulària).

Destinataris:

Aquest projecte va dirigit al estudiants d’Educació Infantil  (GEDI), encara que també podria servir per a les famílies, professionals de l’àmbit infantil en general.

            

Justificació:

Partim del nostra interès per  saber com ha evolucionat les metodologies que s’empren en diferents escoletes, tant d’àmbit educatiu públic com privat. Per tal motiu, la nostra tasca ha estat la filmació d’educadores d’ambdues escoles, de manera que comencem a assabentar-nos d’aquestes. Hem triat aquest tema per mostrar, especialment als estudiants que no hagin realitzar pràctiques a les escoletes, com es duu a terme el dia a dia la metodologia en aquestes, és a dir, el transcurs de les activitats diàriament.

Dossier de les bones pràctiques.

En aquesta entrada, les mestres d’aquesta assignatura ens han aportat un llista de pàgines web en les quals es poden observar bones pràctiques. Les que jo he triat han estat les següents:

El treball en equip, em sembla molt important que ja des de ben petits es fomenti el treball cooperatiu, ja que és una manera de que els infants vagin adquirint i interioritzant les normes i conductes socials i sàpiguen adaptar-se a l’ambient.

Però el treball en equip no només fa referència als nens, els mestres i educadors també ho han de fer. Coordinar-se entre ells, ajudar-se els uns als altres i poder coordinar els diversos cicles fomentant així aquest aprenentatge cooperatiu.

De la segona bona pràctica, els mòbils i murals, crec que és molt positiu que els nens puguin estimular els seus sentits mitjançant material natural, per aquesta manera anar coneixent el seu entorn més proper al mateix que van manipulant i experimentant, desenvolupant la seva capacitat cognoscitiva.

Referent a la darrer bona pràctica, el poder beure aigua, crec que és de gran importància que poc a poc els infants vaguin agafant autonomia i poder beure-la per ells mateixos. Trobo bastant negatiu que hagin d’esperar al moment que l’educadora trobi oportú per a poder beure, a més de llevar-los l’oportunitat de poder fer-ho per ells mateixos.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.3.     Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, i la 4.2.            Identifica bones pràctiques, les compara .

He triat aquestes competències ja que per elaborar aquesta entrada he hagut de revisar varies pàgines web i a partir d’allí analitzar-les i triar les millors bones pràctiques semblants per a mi, argumentant el perquè.

Les bones pràctiques. (itinerari B)

http://22023iratxecabrera.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-daula.html#comment-form

Aquesta bona pràctica és d’una companya d’Eivissa que està fent pràctiques a una escoleta. He escollir aquesta bona pràctica perquè el tema m’ha agradat molt: la documentació. A més m’ha agradat molt veure les fotografies per a sustentar la part escrita i poder comprovar la bona documentació que hi ha per totes les parets i poder opinar millor d’ella.

Penso que la bona documentació a l’aula i a l’escola, és un factor molt important, ja que els infants es senten reconeguts, protagonistes del seu procés d’aprenentatge i valorats pel que fan. A més, també permet que els pares prenguin consciència de tot el que es fa de portes cap en dins, i atorguin la importància que aquesta etapa es mereix, aconseguit cada dia estretint els vincles que els uneix.

És important que tota la documentació estigui a la vista dels nens, ja que si ho penjem a una altura més grossa que la seva, tindran més dificultats en poder observar amb més deteniment, per això, hi ha que tenir cura en on penjar les coses.

A més, que tot el que es fa quedi reflectit a les aules, suposa una manera de mantindré aquell aprenentatge i que no quedi oblidat.

http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html#comment-form

Al entrar en aquest blog, enseguida m’ha cridat molt l’atenció el nom de l’entrada: “El racó del moc” i no he pogut passar de llarg aquesta aportació sense llegir-la.

Realment m’ha semblat fascinant com un racó tant senzill pot arribar a ser tan important, i sobretot, com mai l’havia escoltat.

Realment li trobo molta utilitat a aquest racó, i com amb una cosa tan elemental, que és netejar els mocs, els nens van agafant autonomia i prenen consciència sobre ells mateix.

A més he trobat fonamental el que els nens tinguin a la seva disposició un mirall per així observar-se a ells mateixos i sàpiguen vorer ells sol si s’han netejat més.

En definitiva, crec que és un racó que fonamenta l’autonomia dels infants i els fa ser conscients d’ells mateixos.

http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html#comment-form

Aquesta entrada de blog m’ha agradat perquè tracta de la implicació de les famílies en l’escola, partint de que aquest eix és fonamental, observar com s’aprofita per intercanviar cultures encara m’agrada més.

Crec que la diversitat dins de l’aula és una gran font de aprenentatges i poder intercanviar experiències i costums resulta molt motivador per a poder intercanviar aquestes cultures.

A més, l’activitat de fer menjar és una bona eina per a que els infants agafin bons hàbits alimentaris i acostumin el paladar a nous gustos.

Penso que les competències treballades a aquesta entrada són la 1.2.          Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.3.     Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, ja que mitjançant la informació extreta dels blogs d’altres companyes, s’ha analitzat la pràctica i exposat la opinió personal, analitzant-la prèviament.

Reflexions extretes del cas de classe

En aquesta classe (21 de març), hem visualitzat un vídeo en el qual hem observat diversos successos que ocorren en la vida d’una persona. La historia començava des del naixement, i en ella podíem diferenciar clarament tres diverses zones:

-          Zona de confort. És la zona que controlem i on potenciem les nostres habilitats i rutines. En ella controlem les situacions i per aquest motiu ens sentim segurs. Per aquest mateix motiu, moltes persones no volen canviar, ja que en aquesta zona estan còmodes i estables.

-          Zona d’aprenentatge. És la zona on un persona s’enriqueix arrel de les interaccions amb persones, amb el món, amb el que observa...En aquesta zona podem desenvolupar-nos de manera benefica.

-          Zona de pànic/ no experiència. És la zona on l’individu, sent por per lo que pugui passar, és a dir, inseguretat cap a lo no conegut. Per aquest motiu, no s’avança cap en davant i la por i l’individu queda bloquejat.

-          Zona màgica. És la zona dels grans reptes, de posar en marxa el que es vol i es sent. Moltes persones poden sentir por i desistir.

En la historia vista, se’ns conta que des del nostre naixement seguim unes normes que se’ns estableixen des de fora. Més tard, hi ha una etapa en la vida que aquesta persona creix i com a resultat, es comença a qüestionar si lo que sempre se l’hi ha imposat és vertaderament el que ell vol, el que a ell li agrada, i on s’haurà d’esforçar per aconseguir el que realment vol. Tots podem aconseguir el que desitgem si estem dispostos a caminar cap a aquella direcció.

Un cop hem acabat de vorer el vídeo, hem posat en comú un cas a classe:

“Hoy es lunes y como es habitual  dentro del horario  a segunda  hora antes del patio, los alumnos /as se dirigen en fila a la segunda planta del CEIP, poeta Villagómez. En esta planta  se encuentra la biblioteca del centro. La tutora del grupo de  Las jirafas cuenta con la ayuda de su compañera Antonia, los niños/as van llegando  y a medida que lo hacen se colocan uno  al lado del otro, sentados encima de una alfombra. Las dos ayudan a los niños/as para que estén cómodos y puedan escuchar y ver las ilustraciones del cuento. La narración de este va trascurriendo poco a poco .Las exclamaciones, preguntas, cambios de tono de voz, expresiones y gestos del cuerpo y  la cara de la tutora hace el deleite  de los niños/as, lo cual se puede observar en sus rostros. La maestra Antonia  está en un extremo de la fila, cuando de repente le llama la atención los comentarios que Jorge. Antonia: ¿por qué el pato  se sube a la bicicleta?  Con voz baja Antonia la hace un gesto con el dedo y le pide silencio. No podemos hablar ahora! le replica Antonia , con enojo .  Jorge mira fijamente   a su compañero   Marcos. Cati la  tutora del grupo de las jirafas cuenta la historia de las aventuras del pato y de repente mete su mano derecha sigilosamente  dentro de un sobre , todos  los alumnos/as escuchan atentamente , es en este momento cuando Cati saca una pequeña bici de color rojo, está hecha de alambre , es tal  el asombro de María  que se le escapa un comentario referente  a la bici: !Un pato puede subirse a esa bici tan pequeña !  Cati le responde  rápidamente: el pato es muy listo y seguro que el sabrá como hacerlo. María no parece convencida y se encoge de hombros. Los patos saben  nadar  y también subirse en una bici le responde Marcos con cara  de asombro. A continuación los niños  dejan de hacerle preguntas a Cati para continuar escuchando la aventura del protagonista y sus amigos. Va pasando el tiempo, los alumnos/as cada vez están menos atentos y comienzan a bostezar algunos, mientras otros siguen atentos las historias de los diferentes personajes del cuento. La tutora percibe que la atención de los niños/as va disminuyendo poco a poco, por lo cual decide agilizar la historia. Trascurrido el tiempo, unos 20 minutos aproximadamente, Cati decide acabar la historia diciendo: colorín, colorado este cuento se ha acabado, ¿os ha gustado? le pregunta a los niños/as. Estos le responden con un si fuerte. Los  niños esperan  sentados a las instrucciones de Antonia para ir poco a poco a la clase de las jirafas. Primero se van  levantando para colocarse uno detrás del otro para a continuación bajar las escaleras despacio, mientras Antonia le va diciendo! Id con cuidado mirad para abajo a los escalones, le repite la tutora una y otra vez, cogeros a la barandilla que esta al lado! , Los alumnos/as escuchan atentamente las instrucciones de Antonia, Así termina la segunda hora de  la clase de las jirafas”.

Les conclusions a les quals hem arribat entre tots han estat les següents:

Antonia: No es produeix un feed-back cap als nens, ella només es concentra en llegir el llibre i no dona peu a interactuar entre tots. Observem una autoprotecció que no permet que els nens agafin autonomia sobre ells mateixos.

Cati: Posseeix diversos recursos motivadors, i interactua amb els nens. A més, va canviant la seva tonalitat de veu al interactuar amb ells, el que afavoreix una major concentració i escolta.

Penso que la competència treballada a aquesta entrada es la 1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica, ja que mitjançant l’observació d’una pràctica s’extreuen els motius del perquè dels fets.

Els temps i l’espai en les escoletes

Al pensar en una escola o escoleta, hem de vorer-les com algo més que no pas un edifici. En aquestes institucions es mantenen diversos tipus de comunicacions: entre mestres, entre alumnes, entre pares, etc. establint uns vincles molts importants per els infants, a més de trobar-se tot organitzar baix un espai i un temps.

L’espai i el temps han d’afavorir  un clima positiu a l’aula, havent un bona convivència entre infants i docents i un ambient que afavoreixi l’aprenentatge i sempre es tinguin en compte les necessitats dels infants.

Una bona estructuració del temps i de l’espai afavorirà que es creïn vincles de qualitat i a que els infants interioritzin poc a poc l’estructuració temporal i espacial.

Serà important que tot el material estigui a l’abast dels nens i ells mateixos puguin agafar el que vulguin o necessitin en un determinat moment i que quan hagin acabat ho guardin. De manera que si tenen set, puguin agafar per ells mateixos l’aigua i després deixar-la al seu lloc, afavorint la seva autonomia.

Els espais hauran d’estar ben definits. Per exemple, si l’aula està separada per racons, el racó de matemàtiques serà exclusivament per això. Sempre organitzarem l’espai dins de les possibilitats que hi hagi en el nostre centre. A més ho farem actuant segon les necessitats dels nens, adequant el millor possible l’espai i la temporització per a ells, aconseguint també l’adquisició d’unes rutines i uns hàbits.

Es important i necessari que els docents vulguin millorar sempre la realitat que els envolta a les aules. Els docents són els responsables de com sigui aquesta organització del temps i dels espai, i contar amb un bon equip que es donin suport els uns als altres sempre és molt avantatjós.

Un bon clima a l’aula afavorirà uns vincles afectius segurs, però per això haurem de tenir en compte que els infants no es sentin pressionats per el temps, que tinguin a mà tot el material que vulguin, observar que es donin relacions de qualitat i si no es això mirar de millorar aquest aspecte...

A més a més, hem de tenir clar, que tot moment i tot espai en un centre es educatiu, des de les aules, les cuines, el pati, el bany, tot. Es tracta de saber aprofitar-ho al màxim tenen una bona organització i oferint un gran ventall de possibilitats als infants per així tenir un millor desenvolupament.

Finalment, la temporització en aquesta etapa sempre ha de ser flexible (respectant sempre les rutines) per així adaptar-nos al ritme dels infants. Però sempre amb un mateix ordre, per a que així els nens interioritzin mentalment l’estructura del dia.

Penso que les competències que he treballat mitjançant aquesta entrada són la 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, la 1.4.     Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica i la 3.2.           Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

He triat aquestes competències ja que he reflexionat sobre el que jo penso sobre el temps i l’espai i com haurien de ser i fent conclusions sobre aquests factors.

 

L’organització d’un centre escolar infantil

A continuació, parlaré d’un horari d’un centre al qual he anat per recopilar aquesta informació. On a més de poder observar que existeixen dos horaris en funció de l’edat, les hores d’entrada i el moment de la sortida del centre eren bastant rígides, sent l’altra part del dia, molt més flexible segons interessos i necessitats.

Pel que respecta als infants de 12 a 3 anys, l’horari establert cada dia era el següent:

Dels 12 mesos als 3 anys
7:30-9:30	Arribada dels infants. Joc lliure.
9:30-10:00	Assemblea. Hàbits d’higiene.
10-10:30	Esmorçar i hàbits d’higiene.
10:30-11:30	Activitat del dia. (psicomotricitat, taller, experimentació..)
11:30-12:00	Pati.
12:00:12:30	Hàbits i relaxació.
12:30-13:00	Preparació dels infants que no es queden a menjar.
13:00-13:45	Menjar i hàbits d’higiene.
13:45-14:30	Sortida dels nens que no es queden a dormir.
14:30-15:30	Sesta. Recollida dels infants.

D’altra banda, l’aula dels nadons, al tenir aquests unes altres necessitats, mira d’adaptar-se més a ells.

Dels 4 als 12 mesos
7:30-9:30	Arribada dels infants. Joc per l’aula.
9:30-9:45	Petita assemblea. Canvi de bolquer. Preparació per menjar.
9:45-10:15	Esmorçar i tornada a l’aula.
10:15-10:30	Hàbits d’higiene.
10:45-11:00	Activitat programada.
11:00:12:30	Sesta.
12:30-12:45	Hàbits d’higiene i sortida al menjador.
12:45-13:15	Menjar, tonada a l’aula i hàbits d’higiene.
13:15-13:45	Joc lliure i recollida dels nens que no es queden a dormir.
13:45-14:30	Sesta dels nens que es queden a dormir.
14:30-15:30	Recollida dels infants que es queden a dormir.

En els dos horaris, la part més important són les rutines, i a partir d’elles és d’on s’organitzen les altres activitats. Mitjançant les rutines aconseguim que els infants estableixin uns hàbits a la seva vida i que això els permeti aprendre un ordre seqüenciat del dia a dia i sobretot oferir-los seguretat.

En aquest centre, el que més es treballava es la pròpia autonomia (ja en totes les edats), seguint una metodologia activa, on els nens són els protagonistes dels seus aprenentatges. A més es realitzen moltes activitats d’experimentació, que permeten als nens adquirir els seus propis aprenentatges, fent assimilacions i acomodacions de tot el que els envolta. Sempre es parteix dels nens seguint una metodologia motivadora per a ells, trobant també el joc lliure, el joc per racons, la psicomotricitat, la música, tallers, en un ambient carregat d’estímuls, a més de càlid, agradable, i segur.

Penso que totes les escoletes han de partir d’uns similars ideals i que dins d’ells estiguin el d’una escola lliure, democràtica, respectuosa, compensadora de desigualtats, conscienciada amb el medi ambient i tot l’entorn que gira al seu voltant i on el màxim i primordial objectius sigui el benestar dels infants, atenent a tots per igual.

A més és important el treball amb equip, i que entre tot el professional del centre hi hagi una bona comunicació, així com una bona relació, per fer més eficaç aquest treball cooperatiu, que resultarà positiu pels infants.

D’altra banda, vaig poder observar com el curs es divideix en tres trimestres. El primer trimestre coincideix amb el període d’adaptació. Però les rutines, la psicomotricitat, els racons, els taller, etc. perduren durant tot el curs d’una manera continua per aconseguir un òptim desenvolupament.

En conclusió, dins d’aquesta etapa el que més prima són les rutines i l’adquisició d’hàbit saludables, així com l’adquisició de diverses habilitats, per aquest motiu tots els horaris haurien d’estar enfocats a aconseguir aquests objectius.

Penso que les competències que he treballat mitjançant aquesta entrada són la 1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura, i la 3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.

He triat aquestes  competències ja que he hagut d’anar a una centre per recopilar la informació necessària i a partir d’allí he plasmat el meu criteri sobre l’organització del temps i l’espai.