A continuació parlaré d’un
hipotètic cas on s’observa un nen amb un caràcter un poc inestable, i segons el
dia es mostra d’una manera o d’una altra: alegre, cansat, apàtic, etc. Fins que
arriba un dia, on el nen adopta un caràcter més agressiu i molest, pegant
inclús als seus companys. Que faria una mestra davant d’aquesta situació?
Possibles
falses creences de la mestra.
Penso que el primer que
una mestra podria pensar és que “la culpa la tenen els pares” i
que aquest nen es comporta així perquè és a lo que està avesat, etiquetant ja,
d’alguna manera, als pares com a persones i als pares com a educadors (sense
saber realment com són). A més, tenir aquest prejudici és una manera de tractar
a l’infant com un cas perdut, perquè si els pares l’eduquen així, com puc jo
com a mestra canviar-li l’actitud que a aprés dels seus referents?.
A més, davant d’una
absència de control per part de la mestra sobre l’actitud del nen, crec que
seria bastant comú recórrer al càstig (recurs poc educatiu) sense aconseguir
abordar el possible problema que pugui tenir el nen.
Segurament que la mestra
només cridarà l’atenció del nen quan aquest tingui un comportament no desitjat
però, en canvi, quan aquest tingui una bona actitud, passarà desapercebut sense
rebre reforçaments positius. A més, serà un nen que la pròpia mestra ignorarà
tot el possible, ja que li resulta molest, fins i tot podent acabar agafant-li
mania. Tot això despertarà una major inseguretat en l’infant que pot ser, es
manifesti amb un pitjor comportament.
A més, es té la mala
costum de culpar sempre als mateixos davant de conflictes que sorgeixen a
l’aula. D’aquesta manera si hi ha un nen que plora “segur que ha estat fulanito
que l’hi ha pegat”. Acusant amb els ulls tancats a aquest nen sense
interessar-se per saber que és el que realment ha passat, sentint-se aquest amb
aquesta pressió damunt.
Com
ajudar a canviar una actitud així d’una mestra?
Davant una situació així,
el que hauria de fer qualsevol professional, seria plantejar-se hipòtesis de
per què es dóna aquest comportament, observa quan es produeix, pensar per
què pot ser degut etc. i a partir d’allí cercar possibles solucions. També
seria interesant parlar amb els pares, ja que podria ser que aquest
comportament es degués a alguna problemàtica viscuda dins d’aquest àmbit.
Sabent què és el que li passa al nen, es podrà actuar de la manera que ell
necessita, i que de fet, reclama encara que amb una actitud molesta.
A més, reforçar
positivament els bons comportaments i les bones actuacions , serà
imprescindible, ja que si el nen només rep comentaris negatius, crearà una gran
inseguretat i mal concepte sobre ell mateix i la seva persona.
Si el nen viu una
situació de conflicte, tenir una bona comunicació amb les famílies serà essencial,
a més de determinar unes mateixes pautes d’actuació, que tinguin concordança.
Saber donar les respostes
necessàries a l’infant, tenir paciència, actuar amb professionalitat, i afavorir
un espai tranquil i càlid, seran eines que ajudaran al nen a confiar amb la
mestra.
Penso que les competències que
he treballat mitjançant aquesta entrada són la 1.2 Reflexiona i pondera sobre
elements que porten a una bona actuació professional, la 1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir
de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la
pràctica, 2.2.
Identifica les pròpies creences i
concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats
que observa al centre, 4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet
concret a partir d'un recull d'informació.
He
escollit aquestes competències ja que he hagut de reflexionar sobre el cas
esmentat i saber identificar si era o no era una pràctica acertada, a més d’arribar
a unes hipòtesis per identificar perquè es produïen aquells fets. Per poder
arribar a aquestes hipòtesis he hagut de identificar les creences que jo penso
que la mestre podria tenir, a partir de les meves pròpies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario